miércoles, 20 de febrero de 2013

La Mestra (Víctor Gómez Labrado)


Hola companys, vaig a iniciar la primera publicació del blog aprofitant per oferir-vos la resenya d'un llibre  que vaig llegir el darrer any en l'asignatura de ''formació literaria per a mestres''. El considere molt interesant i relacionat amb el tema de la recuperació de la llengua valenciana en l'àmbit educatiu, sense cap dubte vos anime a llegir aquest llibre quan disposeu de temps lliure.

LA MESTRA (Víctor Gómez Labrado)


Víctor Gómez Labrado va nàixer a Sueca (Ribera Baixa) l'any 1956, estudiós de les titulacions de Magisteri (Universitat de València) i Filologia Catalana (Universitat de Barcelona). Ha treballat com a professor de Secundària i des de l'any 2002 exerceix la coordinació de la Biblioteca Casa-Museu de Joan Fuster a Sueca. La seua implicació en activitats diverses de tipus cultural el portarà a investigar i a divulgar aspectes antropològics i històrics del poble valencià. Per això, la seua obra té un fort caràcter històric.

Pel que respecta a les publicacions de Víctor Labrado, trobem des de 1992 Cròniques d'un rei en dues novel·les juvenils (El príncep i El conqueridor). Però no serà fins l'any 1995 on es començarà la seua incursió en el món literari amb la publicació de l'exemplar que ens ocupa (La Mestra) juntament amb una altra novel·la Cabrera. És en aquest moment quan l'autor començarà a escriure obres baix el caràcter divulgador.

Per altra banda, a més del caràcter divulgador, trobem un altre fil comú, com és la temàtica relacionada amb la història, és a dir, una literatura basada en el recorregut memorístic del territori. Els seus reculls històrics van des de biografies de Jaume I, El Segle d'Or valencià, les Guerres Carlistes, històries relacionades amb la postguerra civil espanyola o la transició democràtica. Segons el meu punt de vista, al igual que l'autor, en un futur vaig a dedicar-me a la l'àmbit educatiu de menors, pense que l'aspecte històric mai hem d'oblidar-ho, ja que, ens pot aportar molta informació de com millorar el present i el futur, sense oblidar el nostre origen.

Cal destacar la diversitat de gèneres emprats per l'autor, com són l'assaig (El segle valencià), la biografia (Cròniques d'un rei), la novel·la (La guerra de quatre o Quan anàvem a l'estraperlo) o la narrativa (Llegendes valencianes). En especial cal mencionar un gènere o estil que està molt present en la major part dels seus treballs, ''la crònica'', com és el cas de La Mestra, es tracta de una narració de fets històrics seguint un ordre cronològic, és a dir, segons l'ordre temporal en què van succeint. Com en la nostra lectura, en molts fragments l'autor serà testimoni de experiències viscudes, ja que, va viure els fets en primera persona quan durant el curs 1981-1982 va exercir de mestre en el poble de Barx. Per contra, farà ús de la tercera persona quan és ell qui relatarà segons els episodis obtinguts mitjançant testimonis o documents. Cal dir que tot açò es fruit d'una necessitat de reproduir amb la major exactitud tot l'entorn i context que es viu des de l'arribada de Marifé al poble.

Pel que fa a la llengua emprada a La Mestra, Víctor Labrado no ix del català occidental (valencià), com a relator, emprarà un estàndard ple de matisos que apunten cap a un model lingüístic molt arrelat en el valencià clàssic sense eixir-se d'elements tradicionals com per exemple ''mosatros'' (degut a la gran quantitat de protagonistes com llauradors, xiquets d'escola...). En definitiva, el seu major mèrit és el de fer la llengua culta un referent proper al lector, al mateix temps que es procura fer dels elements pròxims un apropament a la llengua culta. D'aquesta manera, pense que aconsegueix apropar molt més al lector al context de la crònica.

Si ens atenem al llibre, ens trasllada al període conegut com ''Transició política a la democràcia'' que transcorre entre finals del franquisme (1974-1975) als primers anys de democràcia (1982), aquesta franja d'anys resulta de vital importància per el canvi polític de la nostra societat. La protagonista de l'obra (Marifé), es trasllada com a docent al poble de Barx. En un primer moment es troba davant una situació escolar molt crítica, més pròpia d'altra època, ja que, les instal·lacions així com els anteriors projectes educatius que han rebut els seus alumnes han sigut prou negatius. Marifé no vol romandre estàtica o continuista i adopta una postura de implicar-se molt activament, decideix remodelar l'escola des de les bases, els canvis i remodelacions educatives que realitza son prou necessàries per al futur, és sense dubte un clar exemple de pedagogia progressista que torna a aparèixer després del franquisme, emanant dels intents de remodelació pedagògica de la 2a República.

Les seues propostes d'innovació estan molt centrades en l'àmbit lingüístic i renovador de l’educació, com per exemple el foment d'una educació totalment democràtica degut a que si volem uns alumnes capaços de ser justos y democràtics en la societat, hem de començar a fomentar-ho des de les pròpies aules. En un primer moment les mesures seran ben rebudes, però a mesura que van atenent a l'aspecte de la llengua valenciana i la seua pràctica a les classes, donarà lloc a que els sectors més dominants del poble s'enfronten a Marifé per tal que continua amb una educació tradicional, com es va continuar amb els canvis, se l'obligarà a abandonar més tard la regió. És un clar exemple de com hi havia un sector important de persones properes a l'àmbit polític que es resistien a admetre els canvis que políticament estaven ocorrent, tot açò acompanyat d'una forta actitud d'autoodi per la seua pròpia llengua, el valencià, qualificat en una part de l'obra com la llengua que únicament era emprada per persones que treballaven el camp, no tenien estudis i no accedien als alts càrrecs laborals en la ciutat. Per contra, cal dir que Marifé a la seua arribada al poble, no domina gens el valencià, per això, ha d'aprendre la llengua amb diversos objectius com la garantia de la supervivència de la cultura valenciana, el millor aprenentatge dels continguts en llengua autòctona o aprofitar i ser pioners en l'ús del valencià a l'educació. Desgraciadament anem a veure com la gent poderosa del poble farà tot el possible per evitar-ho i no dubtaran a recórrer als estaments públics més elevats (encara amb cert conservadorisme) o premsa (Las Provincias) per denunciar-ne els fets i no conclouran els seus esforços fins que s'expulse a Marifé del càrrec de directora de l'escola de Barx.

Mentre Marifé està a l'escola com directora, aniran apareguent diversos companys com la seua parella Josep Piera, Jesús, Salvador o Mari- Reis. Cal dir que tots els mestres que apareixen en l'obra estan molt solidaritzats amb la causa renovadora de Marifé i en cap moment dubtaran dels seus projectes educatius i transformacions pedagògiques ''revolucionàries''. Des de el meu punt de vista personal, la forta unió resulta fonamental alhora d'aplicar qualsevol projecte educatiu, ja que, tots aquestes esforços no haurien sigut possibles en cas de que no s'haguera produït aquesta cooperació. Serà tan notable la germandat dels docents, que en els ultimàtums i assemblees amb els pares, mai deixaran aïllada a la directora del centre. Actualment, no és d'estranyar que molts docents es troben a soles alhora de fer uns determinats canvis en les escoles, en gran part es degut al fort immobilisme que hi ha entre els companys i cada vegada és més necessari continuar desenvolupant noves vies d'educació.

Entre les actuacions dutes a terme per Marifé, es destacable el treball per projectes que realitza, evitant prosseguir amb les ensenyances tradicionals de marcat caràcter unidireccional amb l'alumne (el mestre imposava les pautes), en la seua classe seran els xiquets els que demanaran aprendre determinades àrees. A demés, realitzarà un aprenentatge molt acompanyat per l'aspecte cultural, exemple d’açò seria com durant els primers anys es du a terme l'elaboració un grup musical, un grup de teatre que farà representacions o inclús la creació d'una falla amb les seues corresponents celebracions tradicionals. Fomenta una educació basada en democràcia, ja que, pertany a l'ideari de que l'educació es l'única forma viable de fomentar el canvi de mentalitats en la societat, tan sols es necessari dur a terme pràctiques a classe de la mateixa manera que es vol conviure en societat (com per exemple ocorre amb les assemblees que realitzen els seus alumnes a classe per resoldre conflictes o diversos temes).

Com a terme d'aquesta ressenya, m'agradaria ressaltar la importància que va tindre el cas concret de Marifé a Barx, representa els primers fets d'una educació que volia sortir de l'endarreriment educatiu que patíem i en major mesura fomentar que el valencià (un dels trets més importants de la nostra cultura a nivell autonòmic) siga present en l'educació. Molts dels ideals que apareixen a l'obra, els vaig veure molt de prop quan anava a una de les escoles que apareixen al llibre ''La Nostra Escola Comarcal'', he de dir que en molts aspectes s’assembla a l'educació de Marifé, sobretot pel que respecta a la llengua valenciana i el seu valor en l'educació.